divendres, 18 de setembre de 2009

Sant Cebrià de .... la botifarra

Ens estem pensant si caldrà demanar un canvi formal del nom del nostre poble. Oblidar-nos d’això de la Vallalta. Fins i tot alguns polítics del nostre ajuntament ja ho estan fent i anomenen la Vallalta com riera de Sant Pol (a la modificació dels usos del sòl rústic del PGOM). I per buscar un nou nom, el millor és mirar la realitat del poble.

El forat econòmic creat per la pèssima gestió de les finances municipals és més que considerable, però les penes a Sant Cebrià s’amaguen a cop de botifarra. Que fem una pedalada, s’acaba amb botifarra; si és una marxa, la completen amb botifarres; que si és una fira, servim botifarres; o sardines l’11 de setembre; o vermut per tothom a festa major o el sopar quasi mensual per quatre duros, o arrossades; o regalem coca i cava (apa! a fomentar el consum de begudes alcohòliques), i així podríem allargar-nos fins a completar el que ja ha costat en aquests moments només de febrer a juliol: 28.741,23 euros en teques o en infraestructura necessària per poder-les oferir, i sense comptar ni les hores de treball de la plantilla municipal (brigada, policia, ...), ni tampoc comptem encara les botifarres i altres àpats als que ens volen convidar aquest mes de setembre els nostres governants, un per setmana pràcticament.

Per això, vist que no es dedicaran a fomentar el coneixement cultural de la Vallalta i que l’única manera que té el govern de CiU i ERC de dirigir-se a la població per intentar convèncer-la de la seva “bondat” i esgarrapar algun vot, és anar a cop de botifarra, ens estem pensant seriosament en proposar el canvi de nom i passar a dir-nos: Sant Cebrià de la Botifarra.


dilluns, 29 de juny de 2009

Capolona, agermanament amb Sant Cebrià




Capolona, petit municipi de la Toscana italiana i Sant Cebrià de Vallalta, han iniciat un procés d'agermanament. Per als actes protocolaris de l'agermanament, un grup de cebrianencs i cebrianenques vàrem anar a Capolona aquest juny, del 18 al 23. La trobada amb els toscans va servir per confirmar el procés, oficialitzar-lo i també per intercanviar experiències i cultura. I de cultura en tenen molta els italians. Ens van preparar visites a Siena, Arezzo, Florència i Pisa ciutats amb una riquesa i bellesa difícil d'igular, on la cultura vessa per tot arreu.
A més, a Capolona ens vàrem sentir acollits, molt acollits, en un poble amb equipaments socials, quina enveja, amb participació ciutadana, quina enveja, amb un govern d'esquerres, quina enveja. Sobretot si ho comparem amb el nostre poble, sense equipaments, sense participació i amb un govern de dretes que sobretot vetlla pels interessos dels poderosos. Esperem que alguna cosa se'ns contagiï d'aquest agermanament.

dijous, 28 de maig de 2009

La família completa, d'escalada a Margalef ( El Priorat)






Seguirem parlant de família, deixant a un costat la política i les moltes coses que diria de Sant Cebrià. Aquest blog també m'ha de servir per donar a conèixer les bones experiències, com les del cap de setmana del 16 i 17 de maig, quan ens vàrem posar d'acord tota la família, i això sí que és difícil, per anar d'escalada, com en els "vells temps". Així, la Pilar amb l'Estel i en Sergi, la Marta i la més petitona, la Siurana, i jo, lloguem una casa rural a la Bisbal de Falset i hi anem a passar un cap de setmana.
El més sorprenent de tot, no és que l'Estel faci escalada, n'ha anat fent de tant en tant, tampoc és sorpresa que en Sergi i la Marta en facin, una part dels seus ingressos provenen del monitoratge i direcció de cursos d'escalada. El de veritat sorprenent és que jo també vaig escalar, com en els "vells temps". Després de quasi 10 anys d'inactivitat escaladora, vaig posar-me de nou en una paret i per tres cops vaig ascendir diferents vies. Això sí que era sorprenent. Veieu-ne unes quantes imatges d'aquest cap de setmana.

dilluns, 18 de maig de 2009

Homenatge al meu pare

En aquest blog em defineixo com a fill de resistents antifranquistes. Segons com, això és molt fàcil de dir ara, però us garanteixo que molt difícil de recordar. Durant molts anys el silenci ha acompanyat bona part de la vida del meu pare, soldat de la lleva del biberó, pres i condemnat de forma infame a fer carreteres en una batalló de càstig per haver lluitat al bàndol roig. Durant molts anys hem hagut de compartir amb silenci el seu patiment i els seus anhels. Ara ja no hi és, però el seu llegat ens ha calat fons, molt fons. Hem seguit lluitant pels seus mateixos ideals i hem seguit estimant la vida i la llibertat de la mateixa forma que ell la va estimar i ens en va ensenyar.

El meu germà, gràcies Quim, en un programa de ràdio a Palau Solità i Plegamans recupera la memòria històrica d'aquest llegat seu. Ell al final, acaba dient que parla del seu pare, jo ho dic des del començament, escolteu la ràdió són 20 minuts parlant del meu pare, quan era amant, poeta i soldat, quan era un lluitador de la llibertat i de l'amor, i ho va seguir essent fins a la seva mort, ara fa poc més de 10 anys. Només hi va afegir el paper de PARE, així en majúscules.


dimarts, 24 de març de 2009

El 22 de març la Siurana ha fet 2 anys


La Siurana ha fet dos anys, i ho hem celebrat de manera especial, amb una bona festa i un bon ball. Com diu la Pilar no tot ha de ser política en aquestes pàgines, també va bé donar a conèixer les nostres vivències, els nostres neguits i les nostres il·lusions. I la Siurana n'és una d'il·lusió i desitgem poder penjar durant molts anys les fotos dels seus aniversaris.





divendres, 13 de març de 2009


Us presento la meva néta, la Siurana, en una imatge a Sant Pol del passat mes de febrer. A punt de fer els dos anys. redéu com passa el temps!!!

L’ENTESA DENUNCIA L’ALCALDE PER PRESUMPTA PREVARICACIÓ

No ens ha tocat cap més remei, després d’incomptables avisos, després de reclamar insistentment que s’aturés l’exercici il·legal i deslleial de restauració de la Hacienda, després d’intentar una sortida negociada que l’Ajuntament no respecta, hem denunciat a l’alcalde per un presumpte delicte de prevaricació.

De moment, el fiscal informa que cal obrir diligències i el jutge reclama certificacions de documentació per comprovar si s’han concedit permisos i llicències d’obres no adequades als usos permesos de sòl, i també, per comprovar totes les “festes” consentides i autoritzades per l’Ajuntament, tot i sabent que en realitat es realitzava una activitat de restauració, i si aquesta activitat havia generat algun ingrés.

No calia arribar aquí, però no ens han deixat cap altra sortida, el govern de CiU i ERC estava decidit a seguir consentint el restaurant, sense taxes ni impostos, fins que s’aconseguís d’una manera o altra la seva legalització, sense importar el temps ni les formes, sense considerar la resta de restaurants del municipi que sí paguen les taxes i impostos i han de suportar aquesta competència deslleial. Fins i tot perjudicant directament a altres veïns en el seu intent de posar-la dins del catàleg. Ara ja tot està en mans del jutge i el que determini i dictamini la justícia.

Tot i així, seguim estan disposats a trobar una sortida negociada a aquesta situació. Estem disposats a parlar-ne tant com calgui i esforçar-nos a apropar les posicions. Només posem una sola condició: que cessi l’activitat il·legal mentre no s’arribi a un acord que acabi permetent la resolució del conflicte. És tan demanar això? Tan costa complir amb la legalitat?

Sabeu que fan uns i altres?, seguir amb l’activitat il·legal, tal com hem pogut comprovar i denunciar el passat 7 de març, i fent la vista grossa el govern, tot i que sap que està sota la mirada de la justícia. Així mai hi haurà sortida.

dimecres, 11 de març de 2009

QUE CADASCÚ ASSUMEIXI LA SEVA RESPONSABILITAT

Aquests dies el govern municipal de CiU i ERC, amb el regidor d’urbanisme al davant, ens ha reunit per tractar la situació de l’obra de l’Av. Maresme, 5 – 7. Com sabeu, aquesta obra s’ha fet sense la llicència per al projecte executiu. La llicència no es podia donar ja que estava supeditada a les places d’aparcament que s’hauran de fer en un altre lloc. I per autoritzar això, calia una modificació de les ordenances urbanístiques, que tot i comptar amb el suport de tots els grups, encara no està vigent, ja que la Comissió Territorial d’Urbanisme (CTUB) de la Generalitat ha demanat unes modificacions i obliga a fer plans de millora, el que endarrereix encara més la seva publicació. De mentre però, l’edifici ja està construït i la seguretat a la que es va fer menció per permetre que comencés l’obra sense llicència, està més que garantida, des de novembre del 2008, segons els tècnics municipals.

Ens trobem doncs, davant d’un edifici construït sense llicència, amb unes modificacions que encara tardaran mesos en estar vigents, i un pla especial que obliga a fer la CTUB, quan siguin vigents les modificacions, el que encara endarrerirà més la llicència.

Què se l’hi acut fer al govern davant d’això?, senzill, reunir a l’oposició amb l’empresa, fer-nos escoltar les més que justificades necessitats de la constructora davant la crisi, per emplaçar-nos a “autoritzar que prossegueixi l’obra”.

La resposta del nostre grup és clara: que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. Si quan preguntàvem i exigíem explicacions per la construcció sense llicència no es va comptar amb nosaltres i el govern va optar per una política de fets consumats, ara que siguin ells els que assumeixin la seva responsabilitat, que no intentin “passar-nos el mort”, tot apel·lant a la crisi i a la pèrdua dels llocs de treball. No és responsabilitat nostra decidir què fer davant d’aquesta situació, qui la imposada és el govern, que ells decideixin.

El nostre grup ha demostrat de sobres la nostra responsabilitat en aquest tema, no volem ni la pèrdua de llocs de treball, ni tenim res contra una constructora que ha fet allò que li han permès de fer el govern municipal. Però no renunciarem a denunciar la negligència d’aquest govern en aquest assumpte, negligència i irresponsabilitat que ara posa en difícil situació a tècnics municipals, constructora i treballadors. Que cadascú assumeixi la seva responsabilitat.

Jordi Parés

Regidor de l’Entesa d’Esquerres – Iniciativa per Catalunya Verds

dimecres, 28 de gener de 2009

Ple extraordinari 30-12-08

El tercer en un mes. Convocat (és un dir això de convocat) amb caràcter d’urgència per a l’aprovació definitiva de la modificació pressupostària i per aprovar el projecte tècnic de l’ampliació de l’escola bressol.
El que destaca d’aquest ple és el mètode empleat: se’ns convoca el 29 a l’una del migdia, una hora abans de tancar l’ajuntament, per a un ple el dia 30 a les nou del matí, quan obra l’ajuntament, és a dir, teníem com a molt una hora per consultar la documentació, si és que vèiem el correu electrònic.
La urgència la justifiquen. Els mètodes no tenen justificació. Sobretot quan tot i així, el nostre regidor aprofita la tarda per intentar consultar la documentació del ple i la sorpresa majúscula és que no hi era. Incomplint la llei, l’expedient del ple no tenia la documentació necessària per al debat del dia següent. Era això el que pretenien amagar? Aquest fet per sí sol anul·la qualsevol acord adoptat en aquest ple ja que incompleix un principi fonamental com és disposar de TOTA la documentació a partir del moment en què s’efectua la convocatòria del ple.
Però el millor és la resposta del portaveu de CiU: “ja podeu demanar la nul·litat, nosaltres explicarem que per culpa vostra (en referència al nostre regidor) no tindrem l’ampliació de l’escola bressol l’any 2009”. És a dir intentarà convèncer a la població que després de 363 dies de l’any, s’esperen a fer la feina el penúltim dia, la fan mal feta, se salten totes les lleis i es passen els drets democràtics pel “forro”, i pretenen que la culpa sigui del nostre regidor perquè reclama el compliment de la llei i el respecte als seus drets. Que ho intenti, i veurem si algú s’ho creu.
El debat de la urgència ha estat el més important del ple, el nostre regidor s’ha abstingut en les votacions per no conèixer la documentació, tot i que indubtablement estem a favor de l’ampliació de l’escola bressol. Hem votat contra l’aprovació definitiva de la modificació pressupostària que desestima, com sempre, les al·legacions presentades pel nostre grup, amb un raonament fora del normal quan diu que si no hi havia la documentació que es modificava en l’expedient, motiu d’una de les nostres al·legacions, és per “descuit”, sense “mala intenció” i per tant es desestima.
Quina forma d’acabar l’any i quina pena.