Gràcies mare

Avui hem acomiadat a la mare. El meu germà Quim (Alfons) volia que escrigués un text, no he sigut capaç, no trobava paraules. M'avisava del perill de dir "tonteries" en el comiat de la mare. Tot i així, no he sigut capaç d'escriure res, fins ara, no he sigut capaç d'expressar-ho per escrit.

He dit en el comiat que buscava i buscava les paraules i no les trobava, no brollaven, malgrat tenir-les en el cap. He explicat que he recordat un llibre llegit fa un temps, "La paraula més bella", d'una autora italiana que no recordo ni el nom. Aquesta autora narra una dramàtica història d'amor en l'horror del setge de Sarajevo, on els valors de les persones es fa palpable. Els protagonistes que han sobreviscut d'aquesta història, es reuneixen i busquen una paraula que pugui expressar el que han viscut, la "paraula més bella", aquella capaç de resumir l'amor i l'horror, aquella paraula capaç d'explicar sentiments i emocions, la "paraula més bella". Es proposa "amor", paraula potent, però no la més bella, no ho explica tot, el vell resistent bosnià, proposa, com no, "llibertat", bella paraula que omple de valor, però segueix sense significar-ho tot. Finalment es proposa GRÀCIES, la paraula més bella de totes, aquella que expressa els sentiments més profunds.

He usat aquesta expressió per acabar el meu comiat fent servir la paraula més bella i la que costa més a dir, gràcies, gràcies mama.
Deixeu-me dir, ara que escric, allò que la càrrega emotiva no m'ha permès de dir en el comiat. Gràcies mare per haver-me donat la vida, gràcies mare per haver sigut tu, gràcies mare per haver-me educat en els valors de la llibertat i la justícia, gràcies mare per ensenyar-me a resistir a la intolerància, gràcies mare per donar-me la capacitat d'estimar i de creure en les persones. Senzillament, gràcies mare pel teu exemple, per la teva entrega, per la teva estima. Gràcies mare.

Especialment, dedicat al meu germà Quim, que m'ho demanava i no he sigut capaç , vull destacar algunes coses de qui era la mare. Resistent antifranquista, des de nen hem viscut amb ella l'educació de la llibertat i dels valors de les persones. Implicada i compromesa en la clandestinitat, enfrontant-se a la policia quan detenien al seu fill, jo. Participant en tots els àmbits de la democràcia de forma activa, activista de la campanya de l'amnistia (gràcies mare) fins que va fer tornar al seu fill. D'esquerres convençuda, enamorada del seu petit país, l'Ebre, i defensora de la seva nació catalana.

Ha mort amb 91 anys. Una guerra quasi a la seva adolescència, un promès "desaparegut" al front de l'Ebre i que "reapareix" fent carreteres per als vencedors, una vida de resistència, una vida d'amor amb els seus quatres fills, amb els seus sis néts i nétes, i al final, també amb els seus quatre besnéts i besnétes, Què més puc dir que expliqui més que la "paraula més bella", gràcies mare, sempre seguiràs viva en la nostra vida, sempre seràs l'exemple per les que avui ja són les meves nétes. Mai em cansaré de dir qui eres, mai em cansaré de dir gràcies mare.

Sant Cebrià de Vallalta, maig de 2011

Benvolguda veïna, benvolgut veí,

El proper 22 de maig la gent de Sant Cebrià de Vallalta decidirem qui volem que governi el nostre Ajuntament. És una cita important perquè és el moment de decidir el futur del nostre poble.

L’Entesa d’Esquerres per Sant Cebrià – Iniciativa per Catalunya Verds, us proposa reinventar Sant Cebrià, construir junts un projecte de futur per al poble.

Aquest projecte s’ha de fer amb transparència en la gestió, perquè has de saber què es fa i que passa en el teu poble. Treballant amb coherència i eficàcia, amb un missatge clar i amb sentit comú. Comptant amb la participació ciutadana, perquè tens dret a ser escoltat i també tens dret a decidir. Fent realitat l’equitat en el tracte, garantint la igualtat de drets i deures per a tota la ciutadania. Treballant per la cohesió social, fent del poble i les urbanitzacions una sola població integrada. Aquest és el nostre compromís amb tu.


Tenim l’experiència perquè hem après del passat i ho aprofitarem per construir, amb tu, el futur del nostre poble, amb honestedat i dedicació, com hem demostrat en aquests quatre anys.

És per això que et demano el teu suport. Tinc la convicció que a Sant Cebrià de Vallalta podem canviar les coses. Amb tu, és possible.

Ben cordialment,


Jordi Parés i Queralt
Candidat a l’alcaldia de Sant Cebrià de Vallalta

Candidatura de l'Entesa d'Esquerres

Avui, 26 de març, hem presentat la candidatura de l'Entesa d'Esquerres per Sant Cebrià a les properes municipals. Penso que estem treballant bé, hi ha un bon grup de gent i tenim els objectius clars.
No vull en aquest escrit parlar dels objectius i propostes de la candidatura, potser ho faré en una altra entrada, ara vull parlar precisament de la gent, aquesta gent que forma la candidatura.
Al 2011 hi arribem amb una agrupació consolidada, amb una vintena de persones a l'entesa d'esquerres i sobretot i el més simptomàtic, sense cap dificultat per configurar una llista potent, representativa i amb una capacitat que pot fer tremolar Sant Cebrià, fins i tot amb gent de més, tot i que a l'entesa no hi sobra ningú.

Avui quan presentava la gent que formem aquest equip, deia alguna frase, però sense fer justícia i per això vull ara parlar de la gent:
En Pep, té una capacitat de treball brutal, pren la iniciativa, no espera indicacions, simplement treballa i proposa. És el millor número dos que pot tenir algú i espero que ben aviat sigui el número 1.
La Fina, comunista convençuda, arriba i es compromet. Està fent una bona feina a Vistamar, junt amb en Niubó, un home que difícilment creurieu que pot estar en una llista com la nostra, però que hi és i a més, convençut dels valors que defensem.
L'Albert i l'Àngel, dues persones que han estat aquests quatre anys al nostre costat. Com deia en l'acte, són els únics, l'ajuntament no ho ha fet, que en quatre anys han organitzat activitats culturals, tenen una capacitat de treball que a vegades penso que està fins i tot desaprofitada.
La Tina, què dir de la Tina, ja no és el que fa i que és una lluitadora incansable, és que per damunt dels seus problemes, que en té dissortadament, sempre té el moment per encoratjar-te i animar-te, per recordar-te que està amb tu encara que no hi pugui ser físicament, si no existís l'hauríem d'inventar, perquè sense la Tina estaríem buïts.
L'Alícia i l'Àlex, els vaig casar jo ara fa dos anys, i avui estan treballant a can Palau per consolidar una alternativa en una urbanització amb cap presència progressita i d'esquerres històricament.
La Pilar Gijón, fundadora de l'associació de veíns, sempre batallant, és la dona que sembla no tenir límit, propera i crítica si cal.
La Mireia, una noia molt jove i plena d'il·lusions, l'Antoni Verdaguer, la pinzellada d'aquesta llista, un plaer tenir un director de cinema com ell a la nostra candidatura, sabent que, si bé és simbòlica la seva participació, representa un compromis amb les ideees i obejctius de l'entesa.
La Maria, la professora, que tot i ser de les més noves incorporacions, s'ha donat de forma admirable a participar en el projecte.
En Pepi, l'artista, sense ell moltes de les iniciatives que han sorgit per la campanya i l'activitat prèvia serien impossibles, dissenya el logotip, ens fa les propostes gràfiques i té opinió, quina sort tenim de tenir-lo a ell.
La Teresa, 77 anys, això quasi ho diu tot. Quin orgull tenir dones com ella al nostre costat, dient-nos: endavant, que ho aconseguirem.
I me'n deixava una de persona, ho he fet expressament l'última de la que vull parlar, la Pilar, la meva companya Pilar. Ella és una persona convençuda de fer el que fa, com molts diuen, podria perfectament anar al davant de la llista sense cap inconvenient, té prou recursos i capacitat per fer-ho. Però, no, ella serà la primera suplent, un lloc simbòlic, perquè la seva feina més important és fer que jo pugui encapçalar aquest gran equip de gent. No li ho he demanat, és la seva opció, però he de reconèixer que sense ella al meu costat, jo no podria estar on estic, no podria fer el que faig, no podria lliurar-me a la gent, seria impossible.
Per tant, en aquestes eleccions el lloc més important d'aquesta llista no és el número ú, ho és aquesta primera suplent que ha fet possible que jo m'hagi pogut dedicar a construir aquest excel·lent grup.
Gràcies a tots i totes per donar-me la confiança, gràcies Pilar per estar al meu costat.

Aquest cap de setmana llarg, he aprofitat per anar amb tota la família, fills, néta i mare, a visitar els espais històrics de la guerra civil, a la batalla de l'Ebre. Ho volia fer per dos motius, un és retre homenatge al meu pare, combatent de la lleva del biberó a la batalla de l'Ebre, en concret a la serra de Pàndols. L'altre és perquè la meva mare, filla de les terres de l'Ebre, farà 90 anys ben aviat i volia veure els espais on va combatre qui fou el seu company durant més de 50 anys.
Hem vist diferents centres d'interpretació i hem visitat espais històrics, per a nosaltres el més emotiu i impactant és el monument a la lleva del biberó, a la serra de Pàndols, en la cota defensada entre d'altres, pel meu pare i que durant 115 dies va aconseguir barrar el pas a les tropes feixistes.
És tota una lliçó pedagògica visitar aquests centres i aquests espais. Veure el poble vell de Corbera d'Ebre arrassat per les bombes quan només hi havia població civil n'és un exemple. És una necessitat mantenir-los vius perquè mai més pugui repetir-se una barbaritat com va ser la guerra, perquè mai més el feixisme pugui trionfar.
El memorial de les Camposines, les trinxeres de Vilalba dels Arcs, els diferents centres d'interpretació, són testimonis del que va passar, del que cal recordar constament perquè no es pugui repetir.
Dos apunts més, un la decepció perquè malgrat tot no s'ha fet justícia, ni tan sols hi ha hagut una anul·lació dels processos i sentències de la dictadura, ni una condemna simbòlica als crims del feixisme. El segon un agraïment als homes i dones que han fet possible oferir-nos els espais de memòria, que han construït, de l'oblit intencionat, un memorial democràtic que fa que perduri la memòria.
Nosaltres èrem quatre generacions i excepte la més jove que encara no té l'edat per comprendre-ho, els demés sortirem de l'Ebre amb un coneixement més gran, amb una pau interior en veure el monument als qui com el nostre pare/avi/company, donarem la seva joventut per lluitar per la llibertat.
Com ens deia una de les intèrpretes, mentre en el bàndol feixista es cobraven salaris, en el bàndol republicà s'ensenyava a escriure i llegir: "però nada pueden bombas donde sobra corazón", deia la canço.
Només desitjar i esperar que els nous vents que bufaran a la Generalitat no signifiquin l'oblit com els 23 anys passats.
Gràcies amic Joan Saura per la recuperació de la memòria històrica.

Benvolguts i benvolgudes,

El que llegiràs a continuació és propaganda electoral, és un escrit més dins la campanya. Penso que llegir la meva reflexió personal et pot ser d'utilitat, si no ho vols fer, ja pots esborrar el missatge, però per no perdre uns escassos minuts et perdràs una opinió propera, d'un candidat al Parlament de Catalunya que com tu treballa dia a dia i vetlla per trobar solucions properes. Si segueixes llegint, llavors vol dir que vols conèixer aquesta reflexió. Doncs som-hi.

Estem en una situació difícil, ens preocupa especialment aquesta crisi que ha estat provocada pels interessos de la banca i les multinacionals de la indústria, i que ens la fan pagar als treballadors i treballadores, congelant salaris i pensions, allargant l'edat de la jubilació, retallant les prestacions a les persones dependents, aprovant reformes laborals que abarateixen i subvencionen l'acomiadament i que ni fomenten ni creen llocs de treball.

Ens preocupa especialment què es pot fer davant aquesta situació. CiU, partit que sembla que guanyarà les eleccions, ho deixa ben clar, retallarà la despesa en atenció social, menys metges, menys mestres, menys assistents socials; no necessita mestres perquè optarà per l'escola privada concertada, la que no admet immigrants i segrega per sexes, deixant l'escola pública com a àmbit dels que poc tenim i dels immigrants.

Els independentistes estan tant capficats en proclamar la independència l'endemà de guanyar o no les eleccions, que no veuen que de poc ens servirà ser independents mentre no es faci front a la situació actual amb polítiques que afavoreixen els drets socials i al conjunt de treballadors i treballadores d'aquest país. Volem sense cap mena de dubte, poder exercir el dret a l'autodeterminació, però també com a eina per trobar sortida a la situació actual.

El PSC, que per desgràcia no té ni tan sols opinió a Catalunya, ja que està dirigit des de Madrid pel PSOE, ha tirat la tovallola, desisteix de plantejar polítiques d'esquerra i progressistes i es quadra davant els "jefes" de Madrid, renuncien fins i tot a capitalitzar les polítiques socials desenvolupades durant els set anys de govern d'entesa d'esquerres, progressista i catalanista.

L'abstenció i el vot en blanc facilitarà que la llista més votada, possiblement CiU, capitalitzi aquestes opcions, i per la desconfiança en l'esquerra, es pot acabar donat el vot a la dreta, dreta que durant 23 anys va governar aquest país sense que s'avancés ni en drets socials ni en drets nacionals.

Per tant, només tenim una esperança, que ICV - EUiA sigui forta al Parlament, que siguem capaços de poder garantir que se seguiran desenvolupant polítiques de creació de llocs de treball lligats a l'atenció a la dependència, més mestres per fomentar una escola pública de qualitat, més metges per seguir donant el màxim servei de proximitat a la ciutadania. Que fomentarem la creació de llocs de treball lligats al desenvolupament d'energies renovables, ...

No et canso més, si has arribat fins aquí sabràs per què he acceptat a figurar en la llista que encapçala en Joan Herrera, la llista d'ICV - EUiA al Parlament i et demano que aquesta vegada donis el vot útil, i el vot útil és votar ICV - EUiA. Som l'única esperança que l'esquerra progressista sigui forta al parlament.

VOTA JOAN HERRERA, VOTA ICV - EUiA

Jordi Parés
Regidor de l'Entesa d'Esquerres - ICV
Candidat al Parlament de Catalunya