dissabte, 26 de març de 2011

Candidatura de l'Entesa d'Esquerres


Avui, 26 de març, hem presentat la candidatura de l'Entesa d'Esquerres per Sant Cebrià a les properes municipals. Penso que estem treballant bé, hi ha un bon grup de gent i tenim els objectius clars.
No vull en aquest escrit parlar dels objectius i propostes de la candidatura, potser ho faré en una altra entrada, ara vull parlar precisament de la gent, aquesta gent que forma la candidatura.
Al 2011 hi arribem amb una agrupació consolidada, amb una vintena de persones a l'entesa d'esquerres i sobretot i el més simptomàtic, sense cap dificultat per configurar una llista potent, representativa i amb una capacitat que pot fer tremolar Sant Cebrià, fins i tot amb gent de més, tot i que a l'entesa no hi sobra ningú.

Avui quan presentava la gent que formem aquest equip, deia alguna frase, però sense fer justícia i per això vull ara parlar de la gent:
En Pep, té una capacitat de treball brutal, pren la iniciativa, no espera indicacions, simplement treballa i proposa. És el millor número dos que pot tenir algú i espero que ben aviat sigui el número 1.
La Fina, comunista convençuda, arriba i es compromet. Està fent una bona feina a Vistamar, junt amb en Niubó, un home que difícilment creurieu que pot estar en una llista com la nostra, però que hi és i a més, convençut dels valors que defensem.
L'Albert i l'Àngel, dues persones que han estat aquests quatre anys al nostre costat. Com deia en l'acte, són els únics, l'ajuntament no ho ha fet, que en quatre anys han organitzat activitats culturals, tenen una capacitat de treball que a vegades penso que està fins i tot desaprofitada.
La Tina, què dir de la Tina, ja no és el que fa i que és una lluitadora incansable, és que per damunt dels seus problemes, que en té dissortadament, sempre té el moment per encoratjar-te i animar-te, per recordar-te que està amb tu encara que no hi pugui ser físicament, si no existís l'hauríem d'inventar, perquè sense la Tina estaríem buïts.
L'Alícia i l'Àlex, els vaig casar jo ara fa dos anys, i avui estan treballant a can Palau per consolidar una alternativa en una urbanització amb cap presència progressita i d'esquerres històricament.
La Pilar Gijón, fundadora de l'associació de veíns, sempre batallant, és la dona que sembla no tenir límit, propera i crítica si cal.
La Mireia, una noia molt jove i plena d'il·lusions, l'Antoni Verdaguer, la pinzellada d'aquesta llista, un plaer tenir un director de cinema com ell a la nostra candidatura, sabent que, si bé és simbòlica la seva participació, representa un compromis amb les ideees i obejctius de l'entesa.
La Maria, la professora, que tot i ser de les més noves incorporacions, s'ha donat de forma admirable a participar en el projecte.
En Pepi, l'artista, sense ell moltes de les iniciatives que han sorgit per la campanya i l'activitat prèvia serien impossibles, dissenya el logotip, ens fa les propostes gràfiques i té opinió, quina sort tenim de tenir-lo a ell.
La Teresa, 77 anys, això quasi ho diu tot. Quin orgull tenir dones com ella al nostre costat, dient-nos: endavant, que ho aconseguirem.
I me'n deixava una de persona, ho he fet expressament l'última de la que vull parlar, la Pilar, la meva companya Pilar. Ella és una persona convençuda de fer el que fa, com molts diuen, podria perfectament anar al davant de la llista sense cap inconvenient, té prou recursos i capacitat per fer-ho. Però, no, ella serà la primera suplent, un lloc simbòlic, perquè la seva feina més important és fer que jo pugui encapçalar aquest gran equip de gent. No li ho he demanat, és la seva opció, però he de reconèixer que sense ella al meu costat, jo no podria estar on estic, no podria fer el que faig, no podria lliurar-me a la gent, seria impossible.
Per tant, en aquestes eleccions el lloc més important d'aquesta llista no és el número ú, ho és aquesta primera suplent que ha fet possible que jo m'hagi pogut dedicar a construir aquest excel·lent grup.
Gràcies a tots i totes per donar-me la confiança, gràcies Pilar per estar al meu costat.