Jordi Parés i Queralt

2011-05-18T07:05:00.000-07:00

Sant Cebrià de Vallalta, maig de 2011

Benvolguda veïna, benvolgut veí,

El proper 22 de maig la gent de Sant Cebrià de Vallalta decidirem qui volem que governi el nostre Ajuntament. És una cita important perquè és el moment de decidir el futur del nostre poble.

L’Entesa d’Esquerres per Sant Cebrià – Iniciativa per Catalunya Verds, us proposa reinventar Sant Cebrià, construir junts un projecte de futur per al poble.

Aquest projecte s’ha de fer amb transparència en la gestió, perquè has de saber què es fa i que passa en el teu poble. Treballant amb coherència i eficàcia, amb un missatge clar i amb sentit comú. Comptant amb la participació ciutadana, perquè tens dret a ser escoltat i també tens dret a decidir. Fent realitat l’equitat en el tracte, garantint la igualtat de drets i deures per a tota la ciutadania. Treballant per la cohesió social, fent del poble i les urbanitzacions una sola població integrada. Aquest és el nostre compromís amb tu.

Tenim l’experiència perquè hem après del passat i ho aprofitarem per construir, amb tu, el futur del nostre poble, amb honestedat i dedicació, com hem demostrat en aquests quatre anys.

És per això que et demano el teu suport. Tinc la convicció que a Sant Cebrià de Vallalta podem canviar les coses. Amb tu, és possible.

Ben cordialment,

Jordi Parés i Queralt
Candidat a l’alcaldia de Sant Cebrià de Vallalta

Candidatura de l'Entesa d'Esquerres

2011-03-26T09:54:00.001-07:00

Avui, 26 de març, hem presentat la candidatura de l'Entesa d'Esquerres per Sant Cebrià a les properes municipals. Penso que estem treballant bé, hi ha un bon grup de gent i tenim els objectius clars.
No vull en aquest escrit parlar dels objectius i propostes de la candidatura, potser ho faré en una altra entrada, ara vull parlar precisament de la gent, aquesta gent que forma la candidatura.
Al 2011 hi arribem amb una agrupació consolidada, amb una vintena de persones a l'entesa d'esquerres i sobretot i el més simptomàtic, sense cap dificultat per configurar una llista potent, representativa i amb una capacitat que pot fer tremolar Sant Cebrià, fins i tot amb gent de més, tot i que a l'entesa no hi sobra ningú.

Avui quan presentava la gent que formem aquest equip, deia alguna frase, però sense fer justícia i per això vull ara parlar de la gent:
En Pep, té una capacitat de treball brutal, pren la iniciativa, no espera indicacions, simplement treballa i proposa. És el millor número dos que pot tenir algú i espero que ben aviat sigui el número 1.
La Fina, comunista convençuda, arriba i es compromet. Està fent una bona feina a Vistamar, junt amb en Niubó, un home que difícilment creurieu que pot estar en una llista com la nostra, però que hi és i a més, convençut dels valors que defensem.
L'Albert i l'Àngel, dues persones que han estat aquests quatre anys al nostre costat. Com deia en l'acte, són els únics, l'ajuntament no ho ha fet, que en quatre anys han organitzat activitats culturals, tenen una capacitat de treball que a vegades penso que està fins i tot desaprofitada.
La Tina, què dir de la Tina, ja no és el que fa i que és una lluitadora incansable, és que per damunt dels seus problemes, que en té dissortadament, sempre té el moment per encoratjar-te i animar-te, per recordar-te que està amb tu encara que no hi pugui ser físicament, si no existís l'hauríem d'inventar, perquè sense la Tina estaríem buïts.
L'Alícia i l'Àlex, els vaig casar jo ara fa dos anys, i avui estan treballant a can Palau per consolidar una alternativa en una urbanització amb cap presència progressita i d'esquerres històricament.
La Pilar Gijón, fundadora de l'associació de veíns, sempre batallant, és la dona que sembla no tenir límit, propera i crítica si cal.
La Mireia, una noia molt jove i plena d'il·lusions, l'Antoni Verdaguer, la pinzellada d'aquesta llista, un plaer tenir un director de cinema com ell a la nostra candidatura, sabent que, si bé és simbòlica la seva participació, representa un compromis amb les ideees i obejctius de l'entesa.
La Maria, la professora, que tot i ser de les més noves incorporacions, s'ha donat de forma admirable a participar en el projecte.
En Pepi, l'artista, sense ell moltes de les iniciatives que han sorgit per la campanya i l'activitat prèvia serien impossibles, dissenya el logotip, ens fa les propostes gràfiques i té opinió, quina sort tenim de tenir-lo a ell.
La Teresa, 77 anys, això quasi ho diu tot. Quin orgull tenir dones com ella al nostre costat, dient-nos: endavant, que ho aconseguirem.
I me'n deixava una de persona, ho he fet expressament l'última de la que vull parlar, la Pilar, la meva companya Pilar. Ella és una persona convençuda de fer el que fa, com molts diuen, podria perfectament anar al davant de la llista sense cap inconvenient, té prou recursos i capacitat per fer-ho. Però, no, ella serà la primera suplent, un lloc simbòlic, perquè la seva feina més important és fer que jo pugui encapçalar aquest gran equip de gent. No li ho he demanat, és la seva opció, però he de reconèixer que sense ella al meu costat, jo no podria estar on estic, no podria fer el que faig, no podria lliurar-me a la gent, seria impossible.
Per tant, en aquestes eleccions el lloc més important d'aquesta llista no és el número ú, ho és aquesta primera suplent que ha fet possible que jo m'hagi pogut dedicar a construir aquest excel·lent grup.
Gràcies a tots i totes per donar-me la confiança, gràcies Pilar per estar al meu costat.

2010-12-09T07:10:00.000-08:00

Aquest cap de setmana llarg, he aprofitat per anar amb tota la família, fills, néta i mare, a visitar els espais històrics de la guerra civil, a la batalla de l'Ebre. Ho volia fer per dos motius, un és retre homenatge al meu pare, combatent de la lleva del biberó a la batalla de l'Ebre, en concret a la serra de Pàndols. L'altre és perquè la meva mare, filla de les terres de l'Ebre, farà 90 anys ben aviat i volia veure els espais on va combatre qui fou el seu company durant més de 50 anys.
Hem vist diferents centres d'interpretació i hem visitat espais històrics, per a nosaltres el més emotiu i impactant és el monument a la lleva del biberó, a la serra de Pàndols, en la cota defensada entre d'altres, pel meu pare i que durant 115 dies va aconseguir barrar el pas a les tropes feixistes.
És tota una lliçó pedagògica visitar aquests centres i aquests espais. Veure el poble vell de Corbera d'Ebre arrassat per les bombes quan només hi havia població civil n'és un exemple. És una necessitat mantenir-los vius perquè mai més pugui repetir-se una barbaritat com va ser la guerra, perquè mai més el feixisme pugui trionfar.
El memorial de les Camposines, les trinxeres de Vilalba dels Arcs, els diferents centres d'interpretació, són testimonis del que va passar, del que cal recordar constament perquè no es pugui repetir.
Dos apunts més, un la decepció perquè malgrat tot no s'ha fet justícia, ni tan sols hi ha hagut una anul·lació dels processos i sentències de la dictadura, ni una condemna simbòlica als crims del feixisme. El segon un agraïment als homes i dones que han fet possible oferir-nos els espais de memòria, que han construït, de l'oblit intencionat, un memorial democràtic que fa que perduri la memòria.
Nosaltres èrem quatre generacions i excepte la més jove que encara no té l'edat per comprendre-ho, els demés sortirem de l'Ebre amb un coneixement més gran, amb una pau interior en veure el monument als qui com el nostre pare/avi/company, donarem la seva joventut per lluitar per la llibertat.
Com ens deia una de les intèrpretes, mentre en el bàndol feixista es cobraven salaris, en el bàndol republicà s'ensenyava a escriure i llegir: "però nada pueden bombas donde sobra corazón", deia la canço.
Només desitjar i esperar que els nous vents que bufaran a la Generalitat no signifiquin l'oblit com els 23 anys passats.
Gràcies amic Joan Saura per la recuperació de la memòria històrica.

2010-11-24T00:58:00.000-08:00

Benvolguts i benvolgudes,

El que llegiràs a continuació és propaganda electoral, és un escrit més dins la campanya. Penso que llegir la meva reflexió personal et pot ser d'utilitat, si no ho vols fer, ja pots esborrar el missatge, però per no perdre uns escassos minuts et perdràs una opinió propera, d'un candidat al Parlament de Catalunya que com tu treballa dia a dia i vetlla per trobar solucions properes. Si segueixes llegint, llavors vol dir que vols conèixer aquesta reflexió. Doncs som-hi.

Estem en una situació difícil, ens preocupa especialment aquesta crisi que ha estat provocada pels interessos de la banca i les multinacionals de la indústria, i que ens la fan pagar als treballadors i treballadores, congelant salaris i pensions, allargant l'edat de la jubilació, retallant les prestacions a les persones dependents, aprovant reformes laborals que abarateixen i subvencionen l'acomiadament i que ni fomenten ni creen llocs de treball.

Ens preocupa especialment què es pot fer davant aquesta situació. CiU, partit que sembla que guanyarà les eleccions, ho deixa ben clar, retallarà la despesa en atenció social, menys metges, menys mestres, menys assistents socials; no necessita mestres perquè optarà per l'escola privada concertada, la que no admet immigrants i segrega per sexes, deixant l'escola pública com a àmbit dels que poc tenim i dels immigrants.

Els independentistes estan tant capficats en proclamar la independència l'endemà de guanyar o no les eleccions, que no veuen que de poc ens servirà ser independents mentre no es faci front a la situació actual amb polítiques que afavoreixen els drets socials i al conjunt de treballadors i treballadores d'aquest país. Volem sense cap mena de dubte, poder exercir el dret a l'autodeterminació, però també com a eina per trobar sortida a la situació actual.

El PSC, que per desgràcia no té ni tan sols opinió a Catalunya, ja que està dirigit des de Madrid pel PSOE, ha tirat la tovallola, desisteix de plantejar polítiques d'esquerra i progressistes i es quadra davant els "jefes" de Madrid, renuncien fins i tot a capitalitzar les polítiques socials desenvolupades durant els set anys de govern d'entesa d'esquerres, progressista i catalanista.

L'abstenció i el vot en blanc facilitarà que la llista més votada, possiblement CiU, capitalitzi aquestes opcions, i per la desconfiança en l'esquerra, es pot acabar donat el vot a la dreta, dreta que durant 23 anys va governar aquest país sense que s'avancés ni en drets socials ni en drets nacionals.

Per tant, només tenim una esperança, que ICV - EUiA sigui forta al Parlament, que siguem capaços de poder garantir que se seguiran desenvolupant polítiques de creació de llocs de treball lligats a l'atenció a la dependència, més mestres per fomentar una escola pública de qualitat, més metges per seguir donant el màxim servei de proximitat a la ciutadania. Que fomentarem la creació de llocs de treball lligats al desenvolupament d'energies renovables, ...

No et canso més, si has arribat fins aquí sabràs per què he acceptat a figurar en la llista que encapçala en Joan Herrera, la llista d'ICV - EUiA al Parlament i et demano que aquesta vegada donis el vot útil, i el vot útil és votar ICV - EUiA. Som l'única esperança que l'esquerra progressista sigui forta al parlament.

VOTA JOAN HERRERA, VOTA ICV - EUiA

Jordi Parés
Regidor de l'Entesa d'Esquerres - ICV
Candidat al Parlament de Catalunya

2010-08-30T02:26:00.000-07:00

No calen més explicacions, aneu a l'enllaç i trobareu tot el necessari per saber que cal donar resposta i cal que sigui contundent. La crisi no l'hem provocada els treballadors i treballadores i menys encara les vigents normes laborals. La crisi l'ha provocada el sistema productiu de la societat capitalista, el que cal canviar no són les ordenances laborals, sinó el sistema productiu.
El 29 de setembre, VAGA GENERAL, no hi faltis

Resposta a l'alcalde de Barcelona

2010-06-20T10:34:00.000-07:00

En Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, ha enviat una carta a tota la plantilla municipal, a continuació la reprodueixo i també la resposta que li vaig donar en rebre la seva missiva.

Benvolguts treballadors, benvolgudes treballadores,

Sóc un ferm defensor de la feina de tots els qui formeu part de l’Ajuntament de Barcelona, que cada dia poseu tota la il·lusió i tota la capacitat per aquesta ciutat i per la seva gent. Per això vull reconèixer explícitament la vostra tasca i us vull donar les gràcies pel sacrifici que esteu fent.

Estem vivint un moment delicat i difícil. L’actual crisi econòmica ha empès al conjunt de les administracions públiques, tant del nostre país com del conjunt de la Unió Europea, a adoptar dràstiques mesures de control del dèficit i reducció de la despesa.

Són mesures difícils però absolutament necessàries. Per això, la Comissió de Govern ha aprovat un pla d’austeritat i enfortiment de prioritats que té per objectiu garantir les polítiques que ara són més importants, aquelles destinades a lluitar contra la crisi econòmica tot afavorint la creació de llocs de treball, i les que tenen cura de les seves conseqüències i que serveixen per preservar la cohesió social.

És un Pla que demana renúncies, algunes especialment doloroses. Em faig càrrec del malestar que provoca un fet tan impactant com la reducció del sou, però és una mesura que hem de compartir amb el conjunt d’administracions. L’aplicarem de la manera més justa i progressiva possible. I tan bon punt la conjuntura econòmica ho permeti establirem els mecanismes que permetin als treballadors municipals recuperar el poder adquisitiu.

En gran part gràcies a vosaltres, el nostre Ajuntament té unes finances sanejades, i podem afirmar que és exemplar en la seva gestió econòmica i administrativa. Però si ara no actuéssim podríem perdre capacitat d’acció per respondre degudament a les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona, molts dels quals estan passant una situació difícil.

És en els moments que demanen més esforç, és en els moments de dificultat, quan em sento més orgullós de tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Barcelona. Per això valoro molt, ara més que mai, la vostra contribució.

Gràcies per la vostra feina, gràcies per la vostra implicació.

Cordialment,

Jordi Hereu i Boher
Alcalde de Barcelona

Benvolgut alcalde, benvolgut Jordi Hereu,

He rebut el teu missatge, he de reconèixer que del tot inesperat, no creia que "a sobre" tinguéssiu el valor de intentar donar explicacions al conjunt de treballadores i treballadors municipals. Agraeixo aquestes explicacions, però penso que el fet de rebre-les em dóna peu a poder fer algun comentari sobre elles, tot i demanant disculpes anticipades si algun dels comentaris no és del teu grat.

D'entrada et presentes com un "ferm defensor" de tots (i totes també) les que formen l'ajuntament, permet-me dir-te que no ho he notat mai això, mai he sentit ni vist com la corporació i el seu alcalde al capdavant avala la feina feta pel seu personal, tampoc he rebut mai cap tipus de reconeixement a nivell intern, per tant és més que dubtable l'afirmació incondicional de defensor.

En el que sí tens molta raó és en la nostra il·lusió. La majoria del personal públic creu de veritat que estem al servei de la ciutadania que ens paga el sou, i posem tot el nostre esforç i fem el possible per respondre a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. Alguna vegada no ho abastem tot, però no és per manca de voluntat i il·lusió per part nostra, si no per la manca de recursos o d'operativitat d'alguns responsables municipals, executius i polítics.

I ja entrant de ple en el pla d'austeritat, no acabo d'entendre com facilitarà la creació de llocs de treball la caiguda del consum que provoca la retallada en el funcionariat i per mimetisme, en la resta de la societat. Estic del tot convençut que mentre sigui la banca qui ha de fer circular els diners i mentre hi hagi la caiguda en el consum provocada per la retallada, l'únic que s'assolirà serà la destrucció de molts llocs de treball, sobretot els associats amb el comerç, el lleure, la petita empresa i l'autònom.

El que també està clar és que congelant pensions i retallant la retroactivitat de la llei de la dependència, tampoc aconseguirem mai l'altre objectiu de la cohesió social. Avui a la ciutat de Barcelona s'està tardant entre un any i mig i dos anys des que se sol·licita la valoració fins que s'atorga el recurs de la llei de dependència (ho dic amb coneixement de causa, treballo en el sector d'atenció a les persones, en acció social). De veritat algú es creu que aquesta és una manera de cohesionar?, jo estic convençut que és una manera de fer més dèbils als que ja ho eren.

També m'agradaria, posats a fer, que la frase de "establirem mecanismes", es convertís en un compromís públic i signat de recuperació del salari retallat i dels increments no donats, perquè les paraules se les emporta el vent i vint-i-cinc anys en aquesta casa em demostren que això és el que quasi bé sempre sol passar.

També té raó que gràcies al nostre esforç l'Ajuntament té unes finances sanejades, és ben cert que no correspon d'igual manera les intencions dels governants municipals, tal com ho demostra el fiasco de la Diagonal (tres milions d'euros, mare meva!) o l'excessiva publicitat institucional que dispara la despesa i la majoria de les vegades no té massa sentit.

Finalment li puc donar un parell o tres de consells de com reduir el dèficit públic, tot aprofitant la seva relació de partit amb el president de l'estat espanyol:

Que es pugi l'IRPF a les rendes superiors als 90.000 euros anual

Que es retallin les despeses militars i es retirin les tropes de l'Afganistan (que costa una fortuna)

Que es retirin els diners "regalats" a la banca i s'injecti diners a les petites i mitjanes empreses per garantir la fluidesa del diner i la creació de llocs de treball de veritat

Que es retallin totes les despeses innecessàries de protocols i publicitat a l'ajuntament

Que s'eliminin els càrrecs de confiança i llocs eventuals

En podria donar algun més de consell, però penso que per començar ja està bé. De nou reitero el meu agraïment per les explicacions i les meves disculpes si en algun moment d'aquest escrit, portat per la indignació que estem vivint el funcionariat, he pogut molestar algú o a tu en especial.

Cordialment

Jordi Parés

ECEIA - Equip Central Especialitzat d'Infància i Adolescència

2010-06-11T08:48:00.000-07:00

He rebut un diploma de reconeixement per la meva contribució en la lluita contra la dictadura franquista. És d'agrair que es reconegui i que el país recordi als que van patir les conseqüències de la guerra i la dictadura.
Cal dir que s'ha hagut d'esperar masses anys per rebre el més mínim reconeixement i ho ha hagut de fer el departament que governa en Joan Saura d'ICV, perquè ningú abans s'havia atrevit a desenterrar el passat.
Recordar el passat és una manera d'evitar que mai més es pugui reproduir una atrocitat com va ser la dictadura franquista. Recordar els lluitadors antifranquistes és una manera d'educar al jovent actual en els valors de les persones i de la llibertat. Per això és important la feina que s'està fent des del Memorial Democràtic i per això agraeixo el diploma.
He de confessar però, que la primera reacció que vaig tenir en rebre'l era de ràbia, no serveix de res agrair contribucions quan els botxins ni tan sols han estat processats, i quan s'intenta acaben processant a l'autor de l'intent. Ràbia perquè mai s'ha fet justícia, més que sigui declarant il·legals i nul·les TOTES les decisions presses pels diferents governs i tribunals de la dictadura, sobretot les que feien referència als processos i condemnes dels antifranquistes. Ràbia perquè ni tan sols s'ha fet seure a la banqueta dels acusats més que fos simbòlicament, als autors d'aquella barbaritat que durà prop de 40 anys.
El que reclamem els que vam patir la dictadura, el reclamaven els que van morir contra la dictadura, és justícia, més que sigui de forma simbòlica, però justícia.
Suposo que a casa de la meva mare també haurà arribat el diploma de reconeixement del meu pare, la vídua el mirarà i un cop més se li escaparan les llàgrimes pensant en els anys de la seva joventut que els van robar, pensant en com haurien sigut de diferents les coses, pensant que un paper no pot compensar el que van perdre, i no s'ha fet justícia.
Gràcies pel reconeixement, però necessitem i volem que es faci justícia, que seguin al banc dels acusats davant del tribunal que jutgi els crims contra la humanitat.

No a la retallada de drets socials

2010-06-04T11:30:00.001-07:00

Una professora amiga meva m’explicava una anècdota d’un alumne seu que veia una contradicció entre aplicar les polítiques liberals econòmiques d’una societat capitalista i ser socialista, entenia l’alumne que socialisme era antagònic a capitalisme. Quanta raó té aquest noi, llàstima que els que diuen representar a obrers i diuen ser socialistes no entenen una raonament tant simple i clar.

Serveix això per expressar la indignació doble que sentim la gent d’esquerres, per una part perquè ens sentim agredits per les retallades en drets socials, per l’altra perquè es fa en nom del socialisme.

El dèficit produït i que ara volen eixugar amb retallades socials, s’ha donat entre altres, per la política de “cafè per a tothom” practicada pel govern de Zapatero (que no socialista). Polítiques de xecs injustes, sense tenir present la renda, donant a qui no en necessita i negant-ne a qui no té ingressos o els té mínims. Injectar diners públics a la gran banca causant i màxima responsable de la crisi. Aquestes polítiques són les que han generat aquest gran dèficit. Però llavors calia guanyar unes eleccions, i si no es feia amb la por (“si tu no vas ells tornen”), es feia “comprant” el vot amb xecs.

I ara en nom de les esquerres i de la responsabilitat ataquen els pilars del benestar: les pensions, ja de per sí paupèrrimes, i les persones amb dependència. I ho fan amb demagògia i traïdoria, tenen el valor d’assegurar que “ells” han pujat les pensions més que ningú, sense explicar que la mitjana de les pensions segueixen essent de misèria, i la demagògia d’afirmar que “són ells” els que van proposar la llei de la dependència, com si això els donés dret a poder-la retallar després. Es retallen drets als més dèbils.

El mateix fan amb els treballadors i treballadores de l’administració, en aquests cas a més busquen el “populisme”, afirmant que és un col·lectiu amb el “privilegi” de tenir treball fix, enfrontant al funcionari a la resta de la societat quan és precisament aquest treballador/a públic/a qui dóna garantia de l’administració. Evidentment ningú explica que mentre començava la l’especulació econòmica que ha provocat aquesta crisi, el treballador/a públic/a era congelat sense increments salarials tant per governs del PSOE com per governs del PP, tampoc expliquen que mentre l’IPC rondava cada any entre el 4% i el 5%, les lleis de pressupostos del senyor Demagog Zapatero pujava els salaris públics el 2% a excepció d’aquest any que només ho ha fet un 0,53%.

En resum, en nom de l’esquerra progressista, s’apliquen mesures econòmiques dignes de “Berlusconis” i de la dreta més retrògrada d’Europa.

Senyors “socialistes”, els proposem unes quantes mesures per pal·liar el dèficit públic, amb polítiques sense retallades socials i d’esquerra:

· perseguir de forma clara i contundent el frau fiscal, reconegut com un dels més elevats d’Europa.

· eliminar la reducció del tipus marginal més alt de l’IRPF, és a dir els que més guanyen que paguin més, en lloc de reduir-lo com ha fet el govern ZP

· retallar molt dràsticament els salaris de càrrecs públics, equiparant-los per exemple als dels empleats públics i eliminar els sous vitalicis.

· retirar les tropes de l’Afganistan, que a més d’envair un país sobirà, costa una veritable fortuna a l’estat.

· eliminar la despesa de la casa reial, monarquia imposada pel llegat del dictador Franco, i que provin de viure amb la pensió “tan generosa” d’en Zapatero.

· donar crèdit als autònoms i a les PIME en lloc de finançar la gran banca, per fer fluir i circular el diner i crear llocs de treball.

Si els sembla poc, en tenim més de propostes, però són d’esquerres de debò.

Sant Cebrià de .... la botifarra

2009-09-18T07:09:00.000-07:00

Ens estem pensant si caldrà demanar un canvi formal del nom del nostre poble. Oblidar-nos d’això de la Vallalta. Fins i tot alguns polítics del nostre ajuntament ja ho estan fent i anomenen la Vallalta com riera de Sant Pol (a la modificació dels usos del sòl rústic del PGOM). I per buscar un nou nom, el millor és mirar la realitat del poble.

El forat econòmic creat per la pèssima gestió de les finances municipals és més que considerable, però les penes a Sant Cebrià s’amaguen a cop de botifarra. Que fem una pedalada, s’acaba amb botifarra; si és una marxa, la completen amb botifarres; que si és una fira, servim botifarres; o sardines l’11 de setembre; o vermut per tothom a festa major o el sopar quasi mensual per quatre duros, o arrossades; o regalem coca i cava (apa! a fomentar el consum de begudes alcohòliques), i així podríem allargar-nos fins a completar el que ja ha costat en aquests moments només de febrer a juliol: 28.741,23 euros en teques o en infraestructura necessària per poder-les oferir, i sense comptar ni les hores de treball de la plantilla municipal (brigada, policia, ...), ni tampoc comptem encara les botifarres i altres àpats als que ens volen convidar aquest mes de setembre els nostres governants, un per setmana pràcticament.

Per això, vist que no es dedicaran a fomentar el coneixement cultural de la Vallalta i que l’única manera que té el govern de CiU i ERC de dirigir-se a la població per intentar convèncer-la de la seva “bondat” i esgarrapar algun vot, és anar a cop de botifarra, ens estem pensant seriosament en proposar el canvi de nom i passar a dir-nos: Sant Cebrià de la Botifarra.

Capolona, agermanament amb Sant Cebrià

2009-06-29T01:59:00.000-07:00

Capolona, petit municipi de la Toscana italiana i Sant Cebrià de Vallalta, han iniciat un procés d'agermanament. Per als actes protocolaris de l'agermanament, un grup de cebrianencs i cebrianenques vàrem anar a Capolona aquest juny, del 18 al 23. La trobada amb els toscans va servir per confirmar el procés, oficialitzar-lo i també per intercanviar experiències i cultura. I de cultura en tenen molta els italians. Ens van preparar visites a Siena, Arezzo, Florència i Pisa ciutats amb una riquesa i bellesa difícil d'igular, on la cultura vessa per tot arreu.
A més, a Capolona ens vàrem sentir acollits, molt acollits, en un poble amb equipaments socials, quina enveja, amb participació ciutadana, quina enveja, amb un govern d'esquerres, quina enveja. Sobretot si ho comparem amb el nostre poble, sense equipaments, sense participació i amb un govern de dretes que sobretot vetlla pels interessos dels poderosos. Esperem que alguna cosa se'ns contagiï d'aquest agermanament.

La família completa, d'escalada a Margalef ( El Priorat)

2009-05-28T06:47:00.000-07:00

Seguirem parlant de família, deixant a un costat la política i les moltes coses que diria de Sant Cebrià. Aquest blog també m'ha de servir per donar a conèixer les bones experiències, com les del cap de setmana del 16 i 17 de maig, quan ens vàrem posar d'acord tota la família, i això sí que és difícil, per anar d'escalada, com en els "vells temps". Així, la Pilar amb l'Estel i en Sergi, la Marta i la més petitona, la Siurana, i jo, lloguem una casa rural a la Bisbal de Falset i hi anem a passar un cap de setmana.
El més sorprenent de tot, no és que l'Estel faci escalada, n'ha anat fent de tant en tant, tampoc és sorpresa que en Sergi i la Marta en facin, una part dels seus ingressos provenen del monitoratge i direcció de cursos d'escalada. El de veritat sorprenent és que jo també vaig escalar, com en els "vells temps". Després de quasi 10 anys d'inactivitat escaladora, vaig posar-me de nou en una paret i per tres cops vaig ascendir diferents vies. Això sí que era sorprenent. Veieu-ne unes quantes imatges d'aquest cap de setmana.

Homenatge al meu pare

2009-05-18T02:25:00.000-07:00

En aquest blog em defineixo com a fill de resistents antifranquistes. Segons com, això és molt fàcil de dir ara, però us garanteixo que molt difícil de recordar. Durant molts anys el silenci ha acompanyat bona part de la vida del meu pare, soldat de la lleva del biberó, pres i condemnat de forma infame a fer carreteres en una batalló de càstig per haver lluitat al bàndol roig. Durant molts anys hem hagut de compartir amb silenci el seu patiment i els seus anhels. Ara ja no hi és, però el seu llegat ens ha calat fons, molt fons. Hem seguit lluitant pels seus mateixos ideals i hem seguit estimant la vida i la llibertat de la mateixa forma que ell la va estimar i ens en va ensenyar.

El meu germà, gràcies Quim, en un programa de ràdio a Palau Solità i Plegamans recupera la memòria històrica d'aquest llegat seu. Ell al final, acaba dient que parla del seu pare, jo ho dic des del començament, escolteu la ràdió són 20 minuts parlant del meu pare, quan era amant, poeta i soldat, quan era un lluitador de la llibertat i de l'amor, i ho va seguir essent fins a la seva mort, ara fa poc més de 10 anys. Només hi va afegir el paper de PARE, així en majúscules.

El 22 de març la Siurana ha fet 2 anys

2009-03-24T10:47:00.000-07:00

La Siurana ha fet dos anys, i ho hem celebrat de manera especial, amb una bona festa i un bon ball. Com diu la Pilar no tot ha de ser política en aquestes pàgines, també va bé donar a conèixer les nostres vivències, els nostres neguits i les nostres il·lusions. I la Siurana n'és una d'il·lusió i desitgem poder penjar durant molts anys les fotos dels seus aniversaris.

2009-03-13T12:23:00.000-07:00

Us presento la meva néta, la Siurana, en una imatge a Sant Pol del passat mes de febrer. A punt de fer els dos anys. redéu com passa el temps!!!

L’ENTESA DENUNCIA L’ALCALDE PER PRESUMPTA PREVARICACIÓ

2009-03-13T09:02:00.000-07:00

No ens ha tocat cap més remei, després d’incomptables avisos, després de reclamar insistentment que s’aturés l’exercici il·legal i deslleial de restauració de la Hacienda, després d’intentar una sortida negociada que l’Ajuntament no respecta, hem denunciat a l’alcalde per un presumpte delicte de prevaricació.

De moment, el fiscal informa que cal obrir diligències i el jutge reclama certificacions de documentació per comprovar si s’han concedit permisos i llicències d’obres no adequades als usos permesos de sòl, i també, per comprovar totes les “festes” consentides i autoritzades per l’Ajuntament, tot i sabent que en realitat es realitzava una activitat de restauració, i si aquesta activitat havia generat algun ingrés.

No calia arribar aquí, però no ens han deixat cap altra sortida, el govern de CiU i ERC estava decidit a seguir consentint el restaurant, sense taxes ni impostos, fins que s’aconseguís d’una manera o altra la seva legalització, sense importar el temps ni les formes, sense considerar la resta de restaurants del municipi que sí paguen les taxes i impostos i han de suportar aquesta competència deslleial. Fins i tot perjudicant directament a altres veïns en el seu intent de posar-la dins del catàleg. Ara ja tot està en mans del jutge i el que determini i dictamini la justícia.

Tot i així, seguim estan disposats a trobar una sortida negociada a aquesta situació. Estem disposats a parlar-ne tant com calgui i esforçar-nos a apropar les posicions. Només posem una sola condició: que cessi l’activitat il·legal mentre no s’arribi a un acord que acabi permetent la resolució del conflicte. És tan demanar això? Tan costa complir amb la legalitat?

Sabeu que fan uns i altres?, seguir amb l’activitat il·legal, tal com hem pogut comprovar i denunciar el passat 7 de març, i fent la vista grossa el govern, tot i que sap que està sota la mirada de la justícia. Així mai hi haurà sortida.

QUE CADASCÚ ASSUMEIXI LA SEVA RESPONSABILITAT

2009-03-11T11:49:00.000-07:00

Aquests dies el govern municipal de CiU i ERC, amb el regidor d’urbanisme al davant, ens ha reunit per tractar la situació de l’obra de l’Av. Maresme, 5 – 7. Com sabeu, aquesta obra s’ha fet sense la llicència per al projecte executiu. La llicència no es podia donar ja que estava supeditada a les places d’aparcament que s’hauran de fer en un altre lloc. I per autoritzar això, calia una modificació de les ordenances urbanístiques, que tot i comptar amb el suport de tots els grups, encara no està vigent, ja que la Comissió Territorial d’Urbanisme (CTUB) de la Generalitat ha demanat unes modificacions i obliga a fer plans de millora, el que endarrereix encara més la seva publicació. De mentre però, l’edifici ja està construït i la seguretat a la que es va fer menció per permetre que comencés l’obra sense llicència, està més que garantida, des de novembre del 2008, segons els tècnics municipals.

Ens trobem doncs, davant d’un edifici construït sense llicència, amb unes modificacions que encara tardaran mesos en estar vigents, i un pla especial que obliga a fer la CTUB, quan siguin vigents les modificacions, el que encara endarrerirà més la llicència.

Què se l’hi acut fer al govern davant d’això?, senzill, reunir a l’oposició amb l’empresa, fer-nos escoltar les més que justificades necessitats de la constructora davant la crisi, per emplaçar-nos a “autoritzar que prossegueixi l’obra”.

La resposta del nostre grup és clara: que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. Si quan preguntàvem i exigíem explicacions per la construcció sense llicència no es va comptar amb nosaltres i el govern va optar per una política de fets consumats, ara que siguin ells els que assumeixin la seva responsabilitat, que no intentin “passar-nos el mort”, tot apel·lant a la crisi i a la pèrdua dels llocs de treball. No és responsabilitat nostra decidir què fer davant d’aquesta situació, qui la imposada és el govern, que ells decideixin.

El nostre grup ha demostrat de sobres la nostra responsabilitat en aquest tema, no volem ni la pèrdua de llocs de treball, ni tenim res contra una constructora que ha fet allò que li han permès de fer el govern municipal. Però no renunciarem a denunciar la negligència d’aquest govern en aquest assumpte, negligència i irresponsabilitat que ara posa en difícil situació a tècnics municipals, constructora i treballadors. Que cadascú assumeixi la seva responsabilitat.

Jordi Parés

Regidor de l’Entesa d’Esquerres – Iniciativa per Catalunya Verds

Ple extraordinari 30-12-08

2009-01-28T09:10:00.000-08:00

El tercer en un mes. Convocat (és un dir això de convocat) amb caràcter d’urgència per a l’aprovació definitiva de la modificació pressupostària i per aprovar el projecte tècnic de l’ampliació de l’escola bressol.
El que destaca d’aquest ple és el mètode empleat: se’ns convoca el 29 a l’una del migdia, una hora abans de tancar l’ajuntament, per a un ple el dia 30 a les nou del matí, quan obra l’ajuntament, és a dir, teníem com a molt una hora per consultar la documentació, si és que vèiem el correu electrònic.
La urgència la justifiquen. Els mètodes no tenen justificació. Sobretot quan tot i així, el nostre regidor aprofita la tarda per intentar consultar la documentació del ple i la sorpresa majúscula és que no hi era. Incomplint la llei, l’expedient del ple no tenia la documentació necessària per al debat del dia següent. Era això el que pretenien amagar? Aquest fet per sí sol anul·la qualsevol acord adoptat en aquest ple ja que incompleix un principi fonamental com és disposar de TOTA la documentació a partir del moment en què s’efectua la convocatòria del ple.
Però el millor és la resposta del portaveu de CiU: “ja podeu demanar la nul·litat, nosaltres explicarem que per culpa vostra (en referència al nostre regidor) no tindrem l’ampliació de l’escola bressol l’any 2009”. És a dir intentarà convèncer a la població que després de 363 dies de l’any, s’esperen a fer la feina el penúltim dia, la fan mal feta, se salten totes les lleis i es passen els drets democràtics pel “forro”, i pretenen que la culpa sigui del nostre regidor perquè reclama el compliment de la llei i el respecte als seus drets. Que ho intenti, i veurem si algú s’ho creu.
El debat de la urgència ha estat el més important del ple, el nostre regidor s’ha abstingut en les votacions per no conèixer la documentació, tot i que indubtablement estem a favor de l’ampliació de l’escola bressol. Hem votat contra l’aprovació definitiva de la modificació pressupostària que desestima, com sempre, les al·legacions presentades pel nostre grup, amb un raonament fora del normal quan diu que si no hi havia la documentació que es modificava en l’expedient, motiu d’una de les nostres al·legacions, és per “descuit”, sense “mala intenció” i per tant es desestima.
Quina forma d’acabar l’any i quina pena.