Ens estem pensant si caldrà demanar un canvi formal del nom del nostre poble. Oblidar-nos d’això de la Vallalta. Fins i tot alguns polítics del nostre ajuntament ja ho estan fent i anomenen la Vallalta com riera de Sant Pol (a la modificació dels usos del sòl rústic del PGOM). I per buscar un nou nom, el millor és mirar la realitat del poble.
El forat econòmic creat per la pèssima gestió de les finances municipals és més que considerable, però les penes a Sant Cebrià s’amaguen a cop de botifarra. Que fem una pedalada, s’acaba amb botifarra; si és una marxa, la completen amb botifarres; que si és una fira, servim botifarres; o sardines l’11 de setembre; o vermut per tothom a festa major o el sopar quasi mensual per quatre duros, o arrossades; o regalem coca i cava (apa! a fomentar el consum de begudes alcohòliques), i així podríem allargar-nos fins a completar el que ja ha costat en aquests moments només de febrer a juliol: 28.741,23 euros en teques o en infraestructura necessària per poder-les oferir, i sense comptar ni les hores de treball de la plantilla municipal (brigada, policia, ...), ni tampoc comptem encara les botifarres i altres àpats als que ens volen convidar aquest mes de setembre els nostres governants, un per setmana pràcticament.
Per això, vist que no es dedicaran a fomentar el coneixement cultural de la Vallalta i que l’única manera que té el govern de CiU i ERC de dirigir-se a la població per intentar convèncer-la de la seva “bondat” i esgarrapar algun vot, és anar a cop de botifarra, ens estem pensant seriosament en proposar el canvi de nom i passar a dir-nos: Sant Cebrià de la Botifarra.
