dijous, 28 de maig de 2009

La família completa, d'escalada a Margalef ( El Priorat)






Seguirem parlant de família, deixant a un costat la política i les moltes coses que diria de Sant Cebrià. Aquest blog també m'ha de servir per donar a conèixer les bones experiències, com les del cap de setmana del 16 i 17 de maig, quan ens vàrem posar d'acord tota la família, i això sí que és difícil, per anar d'escalada, com en els "vells temps". Així, la Pilar amb l'Estel i en Sergi, la Marta i la més petitona, la Siurana, i jo, lloguem una casa rural a la Bisbal de Falset i hi anem a passar un cap de setmana.
El més sorprenent de tot, no és que l'Estel faci escalada, n'ha anat fent de tant en tant, tampoc és sorpresa que en Sergi i la Marta en facin, una part dels seus ingressos provenen del monitoratge i direcció de cursos d'escalada. El de veritat sorprenent és que jo també vaig escalar, com en els "vells temps". Després de quasi 10 anys d'inactivitat escaladora, vaig posar-me de nou en una paret i per tres cops vaig ascendir diferents vies. Això sí que era sorprenent. Veieu-ne unes quantes imatges d'aquest cap de setmana.

dilluns, 18 de maig de 2009

Homenatge al meu pare

En aquest blog em defineixo com a fill de resistents antifranquistes. Segons com, això és molt fàcil de dir ara, però us garanteixo que molt difícil de recordar. Durant molts anys el silenci ha acompanyat bona part de la vida del meu pare, soldat de la lleva del biberó, pres i condemnat de forma infame a fer carreteres en una batalló de càstig per haver lluitat al bàndol roig. Durant molts anys hem hagut de compartir amb silenci el seu patiment i els seus anhels. Ara ja no hi és, però el seu llegat ens ha calat fons, molt fons. Hem seguit lluitant pels seus mateixos ideals i hem seguit estimant la vida i la llibertat de la mateixa forma que ell la va estimar i ens en va ensenyar.

El meu germà, gràcies Quim, en un programa de ràdio a Palau Solità i Plegamans recupera la memòria històrica d'aquest llegat seu. Ell al final, acaba dient que parla del seu pare, jo ho dic des del començament, escolteu la ràdió són 20 minuts parlant del meu pare, quan era amant, poeta i soldat, quan era un lluitador de la llibertat i de l'amor, i ho va seguir essent fins a la seva mort, ara fa poc més de 10 anys. Només hi va afegir el paper de PARE, així en majúscules.